A València xafem poc la terra. De fet, en mig del frenesí urbà ignorem gairebé totalment les funcions vitals de la terra sota els nostres peus. L'urbanisme dominant i la política majoritària s'ha dedicat a amagar, a impermeabilitzar, a fer desaparéixer amb ciment, formigó i asfalt a la més mínima connexió natural de la terra amb les persones, l'aire i el clima al nucli urbà de València. Però malgrat la nostra negació i ceguera urbanites, la defensa municipal de la terra permeable a la ciutat podria oferir uns serveis ambientals molt valuosos per la ciutadania i per la sostenibilitat de València.
Una terra permeable transpira la humitat, percola, filtra i neteja l'aigua i crea hàbitats per a tota mena de biodiversitat, sobretot en la seua forma més menuda. Quant més sol permeable té una zona urbana, menys pateix del fenomen de «l'illa de calor» a causa de la ciutat construïda durant l'estiu, com més aigua és absorbida per la terra, menys diners cal gastar en el tractament de l'aigua i hi ha menys possibilitats d'inundacions. Al centre històric i altres barris antics més permeabilitat dels carrers i voreres podria significar menys humitats que afecta els murs dels edificis.
En suma, és imprescindible comptar amb molt més sol permeable que replega aigua, que regule la temperatura i que facilite la regeneració natural de la ciutat. Des de fa quasi 40 anys altres ciutats europees han tingut normatives urbanístiques municipals i territorials per a garantir que un percentatge important del sol, públic o privat, siga permeable. Dissortadament no és el cas de València. Fins i tot, s'ha asfaltat per damunt d'empedrats centenaris del centre històric, es cobreixen milers de metres quadrats del Jardí del Túria amb teles asfàltiques i gespa artificial per a fer camps de futbol «verds» i, en general, s'urbanitzen places, voreres i passejos sense cap consideració vers les funcions vitals de la terra.
En donar l´esquena a la terra, València perd habitabilitat, allò que és una tendència especialment preocupant en el context de l'actual avanç del canvi climàtic. Fa vora 40 anys l'urbanista italià Giussepe Campos Venuti va ser el pioner en establir els criteris per a la permeabilitat urbana a les ciutats italianes. A ca nostra és certament una bona notícia que el nou regidor d'Urbanisme Vicent Sarrià ha encetat la promoció d'algunes obres municipals amb sols permeables. Esperem que siga el primer pas d´una nova normativa urbanística municipal vinculant per a totes les obres públiques i privades.
David Hammerstein